dimecres, 18 de gener del 2012

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA
MARTA ROJALS
La Magrana
Barcelona 2011
368 pàgines   

Els qui tenen l'amabilitat de seguir aquest bloc, ja saben que provo de fer entrades curtes, però em temo que aquest cop no serà així, ja que, a causa de l'èxit del llibre, gràcies al boca-orella, considero necessari justificar perquè considero que aquest llibre té una notorietat desproporcionada.

També farem una excepció que és parlar de l'argument, ja saben que aquest bloc està més atent a com s'explica una història que a la història mateixa (no hi ha situacions noves, sempre hi ha algú que ja ho escrit abans).

Primer m'agradaria assenyalat allò de bo del llibre. Està molt ben escrit, molt bon sentit del ritme, contemporitza el passat, el present, la conversa interior, les converses exteriors i les reflexions amb agilitat i amb prou eficiència, de manera que el lector (i lectora) no es perd i sap sempre on està, un vocabulari ric però no aclaparador, adobat amb "lo" parlar de les terres de l'Ebre.

Ara bé, els però's estarien més aviat, en el contingut.

L'Èlia, 34 anys, l'ha deixada la parella, com cada any torna el poble per Tots Sants i després per Nadal. En el decurs d'aquestes dues estades retroba en Bernat, un amor encara pendent, retroba el tros (la terra), fer de pagès, el poble i la seva gent, retroba el pare i la tieta, qui a vetllat per ella, la germana i el pare des que va morir la mare. I aquest seria bàsicament les premisses de l'argument.

Fins arribar al tram final del llibre, l'autora fa que tots els personatges ens siguin simpàtics, no són perfectes però fa que els hi trobem gairebé totes les gràcies, tal i com les percep la protagonista i no se'ns dóna cap motiu per pensar que no hagi de ser així, i en el darrer tram ho resolt tot de manera precipitada i capgirant la mirada del lector vers els personatges. Bernat, encantador fins llavors i amb indicis d'estar enamorat de l'Èlia, esdevé un carallot infeliç en el seu matrimoni que després d'un sopar amb vi i porros aboca totes les seves misèries. També a través de la narradora descobrim que el pare i la tieta, tot i que viuen en una casa al costat de l'altra, tenen el seus moments d'afecte i l'Èlia no s'ho pren gaire bé. 

I vostès diran, i bé..... per què és trampós el llibre?, doncs ho és perquè durant 340 pàgina (±), l'autora no ens dona cap indici de tot això, m'explico, per acabar el llibre d'aquesta manera, l'autora ha de donar senyals al lector, l'autora pot conduir la narradora per on vol però el que no pot fer és enganyar al lector, fer-li creure durant gairebé tot el llibre una cosa i després treure's un final de la màniga que no té res a veure amb allò que l'autora ha mostrat al lector.  Desagradosa també resulta l'actitud de la narradora quan descobreix que pare i tieta dormen junts, actitud més pròpia d'adolescent i juvenil que no pas de persona adulta, enlloc de mostrar comprensió i d'alegrar-se que dues persones soles hagin trobat afecte una en l'altre, sobretot  considerant que la tieta mai ha volgut usurpar el paper de la mare, però sí ha viscut abnegada cap aquesta família, doncs el que fa la narradora és judicar aquest afecte.

Tot això salpebrat d'un polsim de sexe, un polsim de defensa de la llengua, algun comentari polític.....  és a dir una miqueta de tot per acontentar tothom.

No obstant aquestes apreciacions, que sempre s'han d'interpretar són a criteri d'aquest bloc, el llibre és llegeix amb molta amenitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada