CINCO MUJERES EXCEPCIONALES

CINCO MUJERES EXCEPCIONALES James Lord Traducció: Dolores Payás Editorial Elba Barcelona 2013 440 pàgines

Alice B. Toklas/Gertrude Stein (parella)	Marie-Laure de Noailles
Arletty	Errieta Perdikidi

Aquestes són les cinc senyores del llibre d’avui.

Tal i com assenyala el propi autor, el mèrit d’aquestes dones no és cap  altre que l’haver viscut com elles volien al marge de les convencions i la d’acceptar sense queixes un destí força amarg.  És a dir no van fer cap heroïcitat, però cal reconèixer que en els anys 30 i posteriors, en una societat molt permissiva amb els homes però poc amb  les dones, el fet d’assumir i dirigir la pròpia vida ja requeria un temperament fort i resistent.

Passa que totes elles eren dones acomodades o molt acomodades, que podien viure sense treballar a jornal i sense aquest requisit se’ls hauria fet molt difícil viure en plenitud les seves vides. I amb això no vull menystenir el seu coratge, però quan un/a està a jornal no seu quan vol.  És evident que elles soles no van obrir el camí a les dones que vindríem desprès, ni ho pretenien, però cal considerar que van posar el seu granet de sorra.

James Lord parla des de la memòria i la vivència en primera mà, doncs va ser amic de totes elles. Com també era escriptor, ens les mostra més que com unes biografies com uns relats ben estructurats. De les cinc dones/capítols que s’apleguen en aquest  llibre potser assenyalaria la última, Errieta Perdikidi, que al marge de les causes per les qual decideix viure en una illa de Grècia, sense llum elèctric, ni hotels, ni cap mena de comoditat, l’autor fa una instantània d’allò que passà a Grècia durant i desprès de la II Guerra, moments convulsos com tots sabem però viscuts des d’una illa isolada.

Té cap més interès? Honestament, no, però tampoc n'està mancat del tot, imagino que James Lord mitjançant aquest llibre va voler preservar la memòria d’aquestes cinc dones abans que tothom les oblidés.

La traducció correcta.