diumenge, 13 de desembre del 2015

ANNA PROHASKA



AFRICAN QUEENS
ANNA PROHASKA (soprano)
IL GIARDINO ARMONICO
Director: GIOVANNI ANTONINI

Àries d’òperes
Dido and Aeneas de Purcell
Giulio Cesare de Händel
Cleopatra de Castrovillari
Didone abbandonata i Antonio e Cleopatra de Hasse  
Cleopatra e Cesare de Graun. /
Música instrumental
Pianto di Arianna de Locatelli i obertures i concerts de Purcell i Händel

Auditori de Barcelona
13/12/2015



Ja em disculparan si no poso tot el programa sencer, que en total han estat 19 peces però no acabaríem mai. No em faria res transcriure-ho si hi hagués cap cosa remarcable, però no és així.

Primerament els haig de dir que és probable que aquesta sigui la última entrada que faci referent a un concert, i  dic només probable perquè mai és pot fer una afirmació d’aquesta mena, però ara com ara, si no es tracta d’un concert memorable servidora deixa de fer cap comentari.

I es que avui se m’ha fet del tot evident que, o l’oïda d’una servidora s’ha tornat totalment insensible o bé les exigències del públic són inexistents, doncs que algú del públic li dediqués un brava a la Sra. Prohaska és totalment incomprensible per aquest bloc. D’acord amb els aplaudiments de cortesia però més enllà d’això és excessiu.

La soprano Anna Prohaska té dues qualitats (sempre a criteri d’aquest bloc): bon gust cantant i un cert domini del fiato, però té una veu petita, no molt extensa i les seves mancances les amaga darrera d’una excessiva afectació que acaba resultant pesantosa i avorrida.

Pel que fa al Giardino Armonico i Giovanni Antonini, tampoc han convençut, els ha faltat brillantor tot i que el programa estava farcit de peces molt boniques i amb l’exquisidesa que té sempre la música barroca, però la vivacitat que té aquesta música avui no l’hem escoltada.

Si volem saber el programa sencer del concert aquí. Nota: la peça 14 del programa l’han canviada, han tocat una altra sonata del mateix autor.

Els volia deixar uns vídeos però no seria just, ja que moltes de les peces que hem escoltat avui les canta la Cecilia Bartoli i tampoc és tracta de comparar. Deixeu-m’ho com està.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada