divendres, 12 de febrer del 2016

IL TROVATORE




IL TROVATORE
Música: Giuseppe Verdi
Llibret: Salvatore Cammarano
A partir d’un text d’Antonio Garcia Gutierrez

Intèrprets:
Manrico          Marcelo Álvarez
Leonora          Hui He
Il comte di Luna  Ludovic Tézier
Azuzena          Ekaterina Semenchuk
Ferrando        Roberto Tagliavini
Ines                 Marion Labègue
Ruiz                 Oleksiy Palchykov
Un vecchio zingaro Constantin Guircau
Un messo       Cyrille Lovighi

Director musical        Daniele Callegari
Director escena          Àlex Ollé (La Fura dels Baus)


Cor i Orquestra de l’Òpera Nacional de París

Cinemes Boliche – 11 de febrer de 2016


Ahir vam poder tornar a veure una  òpera en directe en el cinemes Boliche de Barcelona, aquest cop des de l’Òpera de la Bastille de París.

Probablement uns dels atractiu d’aquest Trovatore era la presència d’Anna Netrebko en el paper de Leonora qui va cancel·lar a causa d’una bronquitis i va assumir el paper la cantant xinesa Hui He qui ja estava prevista per aquest mateix paper però programada per unes altres dates.

Aquest bloc ha deixat reposar unes hores el comentari d’aquesta producció per què primer va tenir una apreciació favorable però intuïtivament pensava que l’hauria de repassar ja que alguna cosa no em quadrava.

Diuen que per assolir una bona representació d’Il Trovatore cal tenir quatre veus immillorables, bé no seré jo qui ho discuteixi però s’hauria d’exigir a totes les òperes tot i que no sigui possible, però en el cas d’Il Trovatore es justifica perquè les veus de tenor, soprano, mezzo i baríton han d’arribar, cadascun,  els dos extrems de la seva tessitura, és a dir de l’agut al greu de la seva corda. I bé... doncs els cantants que encapçalaven aquest repartiment mereixen algunes consideracions.

Marcelo Álvarez (Manrico) es un cantant que està en un moment molt bo de veu però no per aquest paper, o no totalment per aquest paper, el seu moment estel·lar (di quella pira) la va cantar amb esforç, va arribar al final amb un “ all’armi “ ofegat i sobtat.

Hui He (Leonora) va tenir l’ingrat paper de no ser l”esperada”, pels motius comentats més amunt, no obstant hem de dir que potser el seu timbre de veu és més verdià que el de l’Anna Netrebko de qui pensem que encara li quedem cinc  minuts per fer el salt. Aquí ens imaginem més a Hui He fent una bona Turandot (no perquè sigui xinesa sinó per la foscor de la seva veu) que no pas cantant aquesta Leonora, la qual, potser per aquells extrems que demana el paper va fer un agut totalment desafortunat.

Ludovic Tézier (Il comte di Luna) i Ekaterina Semenchuk (Azuzena) van cantar molt bé els seus papers, potser amb més veritat dramàtica Ekaterina S. Però Ludovic Tézier va arribar a uns greus i uns aguts depassant la pròpia veu baritonal. Ambdós van estar molt convincents amb els seus papers.

El baix Roberto Tagliani (Ferrando) i Marion Labègue (Ines) van cantar molt correctament i pel que fa a la resta, clarament insuficients.

Quan el director musical, Daniele Calligari no va saber harmonitzar adequadament les sonoritats dels instruments de manera que de vegades emergien uns pic instrumentals innecessaris. El cor molt bé.

I arribem a la posada en escena de La Fura dels Baus. Discutible. Trasllada l’acció a la Guerra del 18 i amb una dramatúrgia on les protagonistes són  unes columnes cúbiques mòbils que s’alçaven i abaixen per crear diferents ambients completats per la enginyeria de llums. Aquest acoblament va donar moments molt encertats i d’altres no gaire. No obstant no és una producció a menystenir, ni de bon tros, preferible a d’altres que hem patit.

I com sempre, tot això a criteri d’aquest bloc.

El llibret aquí.

Video promocional:

                                                    


I avui els deixo un vídeo diferent, afegiríem que entranyable per la seva realització, però quan la veu, ja els puc garantir que això no ho vam sentir.


                                                    






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada