dissabte, 30 de desembre de 2017

BERTOLD BRECHT / ÒSCAR INTENTE


AULA BRECHT

Direcció i dramatúrgia: Carles Grau
Interpretació: Oscar Intente
Traducció: Feliu Formosa
Producció: El Globus, Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), Carles Grau i Oscar Intente

Teatre Romea
Cicle: Off Romea
29 desembre ‘17




Servidora creu que trobar Bertold Bercht damunt d’un escenari hauria de ser habitual i no una excepció. Controvertit, s’afirma que filosòficament deu molt a Hanna Arendt i que teatralment està en deute amb Erwin Piscator, però tot i això no es pot menystenir el seu teatre i la seva col·laboració amb el músic Kurt Weill i les òperes que van crear plegats.

És per això que retrobar Bertold Brecht al teatre és sempre necessari. Amb Bertold Brecht s’ha d’estat disposat/disposada a deixar-se sacsejar, a sortir del confort, a desvetllar-nos  i  a renovar la consciència que nosaltres, ciutadans anònims que anem a peu  no ens podem deixar vèncer.  Si li sumem que la proposta té un format poc habitual  com la que ens proposen Òscar Intente (actor) i Carles Grau (director) el resultat pot ser molt estimulant.

Aula Brecht aplega un seguit de poemes, aforismes, pensaments i escrits de Bertold Brecht que l’actor Òscar Intente serveix convençut de la necessitat i de la vigència que l’Autor té en aquests moments. Amb una escenografia mínima, tal i com s’espera d’un Off,  molt adequada, molt resolutiva i que embolcalla adequadament tot l’espectacle, alhora que ens demostra que no calen grans andròmines ni voler semblar sempre un geni, sinó solament respecte pel públic.

Amb aquest AULA BRECHT és el segon cop en poc temps que l’actor Òscar Intente té presència en aquest bloc, però passa que (com servidora està a les inòpies) no fa pas gaire m’he assabentat  de les propostes d’aquest actor i que són properes a la sensibilitat d’aquest bloc. Me'n queda una tercera, de proposta: L’Idea d’Europa, conferència de George Steiner que tan bon punt em sigui possible provaré de veure, ja que com vostès molt bé saben, servidora no troba mai prou paraules per expressar què representa George Steiner, sempre il·luminador. És a dir que tornarem a Òscar Intente.

Cal assenyalar que estarà a l’Off Romea fins el 20 de gener’18, però solament els dijous, divendres i dissabtes, si volen veure AULA BRECHT no badin gaire.

Ah! Sobretot portin un estri per escriure (i no puc dir res més).


dijous, 28 de desembre de 2017

CYRANO






Avui senyores i senyors parlaré d’una obra de teatre que no he vist i  probablement no veuré. M’explico.

Al Teatre Borràs de Barcelona han estrenat Cyrano de Bergerac d’Edmond de Rostand. De seguida, tot i que el Cyrano era interpretat per Lluís Homar, vaig pensar que no la veuria. Em va semblar inoportú, ja que aquesta obra la va posar en escena el 2012 la Perla29 amb Pere Arquillué de protagonista, aquell cop sí la vaig veure, i diguin-me primmirada, em va semblar que encara estant en la memòria la producció de la Perla29, estrenar-la de nou era com menystenir i no donar per bona la producció del 2012. Bé, en les meves cabòries no em va semblar bonic estrenar ara aquest Cyrano. Potser no hagués estat tan llepafils amb una companyia de gent jove  estrenada en una sala, de les conegudes com alternatives, fins i tot, probablement mi hagués atansat, ja que el Cyrano és una obra que m’agrada molt, però trobo lleig que això ho faci un Teatre com el Borràs i un actor de provada solvència a qui no li cal fer això, amb tants de papers que hi ha per al seu lluïment. Bé, aquest era el meu primer motiu per no assistir a aquesta representació.

Però avui, en una revista (i ja em disculparan si no dic el nom, ja que desconec  quina repercussió pot tenir dir-ne el nom) llegeixo una crítica on el seu autor, ens informa que han escapçat 30 personatges, i damunt de l’escenari només en tenim cinc; una reducció dràstica del text; “estan totes les escenes claus però tot i així impera la sensació de versió fragmentada, encapsulada, sense unitat dramatúrgica...” “....encaminades a desdibuixar les personalitats dels personatges centrals, i no tots els intèrprets tenen prou força per contrarestar aquesta dura línia de direcció”, finalment l’autor del comentari prova de salvar llençols i salvar en Lluís Homar.

I servidora es demana, CAL? tot s’hi val per afavorir egos? Fins quan estem disposats a suportar la tirania dels directors d’escena (no creguin en òpera passa el mateix com ja he fe palès en d’altres ocasions) només perquè tenen un gran autor a qui no han de pagar i a sobre no pot rondinar. Bé... repetiria el que vostès m’han llegir en d’altres ocasions.

Si hi ha cap de vostès que ha seguit aquest bloc des els seus inicis*****, recordaran que servidora hi anava molt sovint al teatre i han estat aquestes coses quines poc a poc m’hi han allunyat.

Potser no hauria de parlar d’allò que no he vist, però, mal m’està dir-ho, la intuïció en aquestes coses en falla poc.


*****Gràcies i que passi pel bar que ho té tot pagat

ADOLF LOOS

arquitecte




ADOLF LOOS. Espais Privats
Museu del Disseny
(Barcelona)
Exposició temporal del
14 de desembre ’17 al 
25 de febrer de ‘18





El programa de mà de l’exposició ens diu: “Adolf Loos va donar resposta des de l’arquitectura i el disseny a la crisi ètica i estètica de la societat de la Viena fin-de-siècle”. Però la importància d’Adolf Loos no solament rau en aquesta resposta sinó que allò que va fer va ser reflexionar sobre l’Arquitectura, repensar-la i confrontar-la amb ella mateixa i el paper que havia de tenir i si s’havia de prioritzar l’estètica o la funcionalitat social. És a dir, que Adolf Loos podríem dir que va ser un pensador de l’arquitectura.

L’exposició està molt ben comissariada. El primer espai està dedicat al Otto Wagner qui va ser el precursor d’aquesta nova manera d’entendre l’arquitectura i la resta de sales a Adolf Loos. L’exposició aplega força mobiliari amb les fotografies on aquest mobiliari s’hi ubicada, és a dir, que no solament se’ns mostra aïlladament sinó que se’ns el situa; maquetes d’edificis dissenyats per A. Loos; un itinerari virtual per la casa que l’arquitecte va idear per Josephine Baker a París (amb un exterior que ens recorda l’Auditori de Barcelona)  i en finalitzar trobem un petit auditori on s’emet un visual (per donar-hi un nom, ja que és sense so de cap mena que l’acompanyi) on podem veure  l’exterior i l’interior dels immobles que Adolf Loos va projectar. I aquest visual m’agradaria recomanar-los que no se’l perdin, però advertir-los que és llarg, les imatges són contemplatives i si van a preses no el gaudiran. Aquestes imatges ens fan adonar com els edifics s’han mantingut amb millor o pitjor encert, com el pas dels anys, el que era un nou concepte ha passat a ser la quotidianitat i per comprovar com una de les màxima d’Adolf Loos:

 "Que la casa sembli discreta per fora i reveli tota la seva riquesa per dins"

s’acompleix fidelment, els interiors i les seves resolucions són molt interessants.